La màgia de la ràdio

divendres, 24 d’abril del 2015

el Ricky i el Bernal

Quan el meu primer bloc ja estava força avançat, la meva idea era fer-ne un altre dedicat únicament a "el Ricky i el Bernal". Vaig trobar un nom que definia amb molta exactitud el que sento quan recordo i escolto aquest programa: La màgia de la ràdio. Amb el temps el projecte va anar canviant fins esdevenir el bloc que visiteu ara mateix.
Trobo que "La màgia de la ràdio" és la millor expressió per mostrar l´encant, l´emoció, la complicitat, fins i tot l´amistat que pot despertar en un oient un programa de ràdio tant senzill i quotidià com era "el Ricky i el Bernal". Eren dos amics que seien davant d´un micro i "petaven la xerrada", literalment, comentant les novetats de les seves vides privades i les notícies que llegien dels diaris. Amb uns ingredients tan bàsics, sense mitjans, pura i simple improvisació, Ricky Romero i Pere Bernal aconseguien crear un espai radiofónic que va entrar a la meva vida i a la de molts altres oients d´una manera tan espontanea i sincera que només puc definir-la amb aquesta expressió: la màgia de la ràdio. De fet, no us podeu imaginar l´alegria que he tingut quan buscant fotos per ilustrar aquesta pàgina vaig trobar la imatge que encapçala aquest text. Per fi!, una foto amb els meus amics Ricky i Pere junts a l´estudi!
L´Albert Malla, un altre gran de la ràdio catalana i bon amic d´en Pere, em va fer arribar molt amablement aquesta acurada descripció de la història del programa:
-Jo era a l´estudi amb ells el dia en que, de manera improvisada, va néixer "el Ricky i el Bernal". Va ser l´any 1981, quan Pere va deixar Radio Miramar i va fitxar com a cap de programes per Radio España de Barcelona-Cadena Catalana, també coneguda com a Radio Reloj. Jo realitzava el programa despertador "La mañana es nuestra" de 5h a 9h, i Pere va iniciar de 9h a 10h un programa en el que comentava l´actualitat, i li va posar com a títol "A mi manera", perquè així podia emprar com a sintonia la seva cançó preferida, el famós "My way". A la sala de control hi era el Ricky com a tècnic de so. (Llavors en Ricky encara no feia de locutor, tot i que ja havia fet alguna coseta a Radio Miramar). Com tots els programes es feien des de el mateix locutori, cada matí coincidíem; ells acabats d´arribar i jo recollint els discos i els guions per marxar. Pocs mesos després, un dia Ricky li va fer un comentari a Pere pel micro d´ordres i Pere es va pensar que només l´escoltava ell, però Ricky li va explicar que el que ell deia sortia per antena, fet que en Pere no creia possible. D´aquesta manera improvisada, poc a poc, en Ricky va anar guanyant protagonisme a l´espai fins que va arribar un moment en el que tots dos compartien la realització del programa, encara que Ricky continuava al control i Pere al locutori. Al 1986 van fitxar per Radio Minuto, on el programa es deia "El minutero", i al 1990 es van incorporar a la Cadena Nova, (on jo era el cap de musicals), i allà el programa es deia "El Ricky i el Bernal". (Quan la COPE va comprar Cadena 13 li va canviar el nom per Cadena Nova). Al 1992 es van incorporar a Radio Barcelona, amb el títol "Ara per ara".
Un servidor els va descobrir a la meva adolescència, quan vaig fer un viatge en cotxe amb uns familiars i a la ràdio van posar "El minutero". Era quan Ricky explicava que cada matí obria l´emissora passant fred, al carrer Teodor Roviralta, a la part alta de Barcelona. Quins records! Als darrers anys del programa vaig poder gaudir d´un receptor de ràdio que es podia programar com si fos un video, i així podia escoltar als meus amics quan tornava a casa. La mort d´en Pere, a la primavera de 2005, va posar fi al programa, impedint que veiés complerts dos dels seus somnis: celebrar el 25é aniversari de l´espai i rebre el premi Ondas. Encara us trobo a faltar, companys !!!

                                        Carpeta 01                                Carpeta 02

                                        Carpeta 03                                Carpeta 04

        A aquests enllaços trobareu l´homenatge que Ricky va dedicar al seu company Pere Bernal:

                                        Primera part                               Segona part



I aquí podreu veure als nostres herois en acció, gràcies a aquest impagable video penjat a Youtube
                                   per l´Albert Malla. Bona feina, company! Molt agraït!

Aquest és l´homenatge radiofònic que l´Albert li va fer al Pere al sisé aniversari de la seva mort, molt emotiu.

Recuerdo a Pedro Bernal - Cocodril Club Albert... por FCBarcelonaRadioFan

Alguna pregunta més?

Aquest programa representa com pocs l´estrany concepte de la ràdio com a producte efímer que tenen les emissores i els professionals. Trobo inexplicable que encara avui dia, vint anys després del seu naixement, ni l´emissora ni els profesionals que van crear aquesta meravella radiofònica s´hagin preocupat de reviure-la oferint a un web una mostra del que era l´Alguna pregunta més? Què hi farem! Trobo absurd deixar perdre un prodigi de guionatge i muntatge tècnic com aquest, a més del seu interès com a recull sociològic d´aquells anys.
Al seu inici va ser un petit espai als vespres de Catalunya Ràdio, amb idea i locució de Xavi Bosch i Antoni Bassas. Al setembre de 1995 va començar a formar part del programa dels matins, fins que al gener de 1996, quan A.Bassas es va fer càrrec de "Els matins a Catalunya Ràdio", va començar la seva trajectòria com la secció que tancava el programa, amb una durada de 10-15 minuts, i en aquest format es va mantenir fins al seu adéu al 2008.
Al començament el presentava Manel Fuentes, i poc més tard s´hi va incorporar l´Òscar Dalmau. A partir de la temporada 00-01 el presentador va ser Carles Capdevila, acompanyat per Ivan Rosquellas i Guillem Sans. No puc deixar d´esmentar la participació estelar de Manolo, un cambrer madrileny que coneixia de primera mà tot el que passava a Madrid, a més de ser un merengue fanàtic.
Jo m´ho vaig passar molt bé tornant a escoltar aquests talls quan els editava. Estic segur de que vosaltres també gaudireu de valent recordant aquesta fita de la ràdio catalana.

algunapregmes 01 algunapregmes 02

dijous, 23 d’abril del 2015

Minoria absoluta

Quan vaig quedar orfe amb la desaparició de "el Ricky i el Bernal", no sabia què escoltar a les 12. Per sort, vaig trobar a RAC1 un programa que va omplir aquest forat. "Minoria absoluta" va començar com a espai setmanal, a la nit dels dissabtes crec, i uns anys després va passar a ser diari, de dotze a dues del migdia. Més tard, van anar donant més llibertat a la segona hora del programa, amb l´incorporació de l´enyorada Tatiana Sisquella, Mònica Planas i Quim Morales, que ja formava part del Minoria com a excel·lent guionista. Quan en Quim es va independitzar no va haver de buscar un nom pel nou espai. Ja en tenia un de ben bó: La segona hora. Com a bon professional, Quim Morales ha sabut reunir un gran equip de col·laboradors, i el seu programa aconsegueix estar a l´alçada del seu antecessor, el Minoria, i del seus veïns, La competència.
Al moment d´iniciar el Minoria Toni Soler ja era un nom conegut com a periodista i guionista, i havia treballat a "El Terrat", per exemple. Però tothom va quedar bocadabat en descobrir la comicitat i el saber fer radiofònics de Manel Lucas i Queco Novell, fins aquell moment dos periodistes "seriosos". Tots tres van bastir un programa trencador, amb una fórmula que va passar a la televisió amb el "Pòlonia".
El Minoria absoluta és va acomiadar de les ones al juliol de 2009, deixant un gran record i demostrant que els catalans sabem fotren´s "del mort i de qui el vetlla", com ha de ser, i sobre tot, sabem riure de nosaltres mateixos.
Sé que del Minoria n´hi ha un bon grapat de programes que van circular per internet abans de que RAC1 obrís al seu web el podcast de racalacarta. Crec que un web que es deia "Amics de RAC1" va distribuir
molt material d´aquest i d´altres programes de l´emissora, però jo no en tinc res. Si algú els conserva i vol enviar-me´ls per poder compartir-los des de aquest bloc li estaré eternament agraït.
A les carpetes trobareu el darrer any i mig del programa, tot gravat amb un dispositiu digital portàtil, i a la darrera carpeta trobareu enregistraments fets encara amb cassete. (Ja haureu suposat que tinc una certa tirada per tot allò vintage). Cap d´aquests àudios procedeix de podcast o d´altres fonts.

                             Minoria absoluta 100                            Minoria absoluta 101

                             Minoria absoluta 102                            Minoria absoluta 103

                             Minoria absoluta 104                            Minoria absoluta 105

                             Minoria absoluta 106                            Minoria absoluta 107

                             Minoria absoluta 108                            Minoria absoluta 109

                             Minoria absoluta 110                            Minoria absoluta 111

                             Minoria absoluta 112                            Minoria absoluta 113

                             Minoria absoluta 114                            Minoria absoluta 115

                             Minoria absoluta 116                            Minoria absoluta 117

                             Minoria absoluta 118                            Minoria absoluta 119

                             Minoria absoluta 120                            Minoria absoluta 121

                             Minoria absoluta 122                            Minoria absoluta 123

                             Minoria absoluta 124                            Minoria absoluta 125

El terrat

D´aquest programa no he buscat informació, perquè crec que tots el vam conèixer i disfrutar. Durant un bon grapat d´anys Radio Barcelona em feia escollir, quan terminava el programa d´en Gabilondo, si escoltava El terrat o l´Ara per ara, més conegut com "el Ricky i el Bernal". Quins temps!
Molt gran aquest programa. Molt. Com el Força Barça, ha esdevingut una referència inevitable de la ràdio a Catalunya. Era un espai coral, barrejant actualitat i humor, amb un munt de personatges que han fet història. Escoltar de nou a la padrina, Josefina Margalef, per exemple, és un autèntic goig. I què dir del Pixador, un altre personatge que encara recordem.
Amb la direcció i presentació de l´Andreu Buenafuente i amb Oriol Grau com a co-star, a El terrat es van poder escoltar les veus de Toni Clapés, Montse Llussà, Toni Soler, Pep Bras, Fermí Fernàndez, José Corbacho i Santi Millán, a més d´altres col·laboradors i guionistes. Tot plegat, un autèntic espectacle radiofònic. Ja ho anunciaven ells a l´inici del programa: "Aquí comença... el show d´El Terrat!".
Tot el material que trobareu a les carpetes correspon a la fonoteca de Borja Giró, un bon amic reusenc gran seguidor d´El terrat. Jo tinc gravades unes poques hores, però encara no n´he editat res, només l´àudio que escoltareu amb el reproductor. Aquestes programes pertanyen als primers arxius podcast que es van poder trobar a internet. Ara estem molt acostumats, però fa quinze anys, quan es van començar a popularitzar els dispositius reproductors de mp3, a tots plegats ens semblava gairebé ciència-ficció. Veureu que els arxius són molt petits, fets amb un bitratge molt baix. Us haig de recordar quina era la velocitat d´internet llavors?

        el terrat 01                                  el terrat 02                                el terrat 03

                    el terrat 04                                  el terrat 05                                el terrat 06

                    el terrat 07                                  el terrat 08

A les següents carpetes trobareu talls més antics del programa, enregistrats amb una gravadora posant-la davant de l´altaveu. La qualitat de so és molt variable, alguns minuts sonen prou bé i d´altres sonen malament. Però com que són testimonis únics d´aquella etapa de El terrat, els seguidors més fidels s´ho passaran de conya revivint vells temps.

                    el terrat 09                                  el terrat 10                                 el terrat 11

La competència

La meva relació amb La competència va començar d´una manera ben curiosa. M´agradava tant el Minoria absoluta que quan es varen acomiadar de les ones no vaig voler escoltar als seus succesors. Fou una enrabiada ben infantil, perquè ja coneixia prou als Òscars i n´era fan, però tot i aixi no vaig escoltar ni un minut de La competència fins al Nadal. Llavors, com que en aquestes dates n´hi ha molt refregit i poc per triar, em vaig veure "obligat" a escoltar la meva primera Competència. Com no podia ser d´una altra manera, ben aviat em vaig convertir a la fe competenciera. Els GBs que trobareu a continuació són una bona mostra d´aquesta devoció.
Amb els coneguts i reconeguts Òscars, amb l´encertat contrapunt de la Natza Farré i grans guionistes com Oriol de Balanzó, Tomàs Fuentes i Guillem Dols, (les dues primeres temporades), La competència ha esdevingut el gran èxit radiofònic dels darrers anys a casa nostra. Molt merescudament, per descomptat. A més, han sabut fer evolucionar el programa incorporant nous personatges i afegint noves històries i connotacions als ja coneguts, aconseguint que després de sis anys en antena l´espai encara soni fresc i actual. Una gran feina d´equip.
A les carpetes hi trobareu gairebé tota La competència, tret dels primers tres mesos, sense talls publicitaris. (Només falten els programes dels dies; 25 Jun 10, 15 Oct 10, 21 Oct 10, 14 Dec 11, 15 Dec 11, i tots del 6 al 13 de setembre de 2010). Si algú disposa dels podcasts que no apareixen a les carpetes, si us plau, feu-me un Wetransfer. Gràcies a internet i a bojos com un servidor podrem tenir tota La competència sencera. Aquests nois s´ho mereixen. (Ben aviat la carpeta amb els partits de futbol).
Per a poder numerar els arxius de manera consecutiva, de més antics a més nous, els he anomenat així: cada data, en grup de dos caràcters, escrits al revés. D´aquesta manera el programa corresponent a la data 17 Jun 13 és l´arxiu 130617. Recordeu; la data al revés).

001 Set - Des 09
002 Gen 10

003 Feb 10
004 Mar 10

142 Oct 21 --- 143 Nov 21 --- 144 Des 21 --- 145 Gen 22 --- 146 Feb 22

147 Mar 22 --- 148 Abr 22 --- 149 Maig 22 --- 150 Juny 22 --- 151 Jul 22

152 Ago 22 --- 153 Set 22 --- 154 Oct 22 --- 155 Nov 22 --- 156 Des 22

157 Gen 23 --- 158 Feb 23 --- 159 Març 23 --- 160 Abril 23 --- 161 Maig 23

162 Juny 23

Presentació

Benvolguts germans en la fe radiofónica:

Quan vaig publicar el meu bloc dedicat al Força Barça! d´Arús, Martín i Mas, una bona amiga em va dir que no comprenia el per què d´aquest neguit meu per enregistrar aquells partits i, vint anys després, portar endavant la feinada que suposa passar-los a l´ordinador i editar-los per poder compartir-los amb els seguidors d´aquell gran programa. La resposta que vaig donar a aquesta amiga és la millor explicació que puc donar-vos per fer-vos entendre el per què dels meus blocs dedicats al col·lecionisme radiofónic. Som-hi!
El primer que vaig fer és explicar-li per què vaig començar a gravar el Força Barça. La cosa va anar així: després de cinc temporades amb gran èxit, el Força Barça no es va emetre la temporada 93-94. Com que ja estava acostumat a seguir el meu Barça escoltant-los els vaig trobar molt a faltar. Per sort, van tornar a la temporada següent. Aquell setembre, quan va acabar la seva retransmissió del Göteborg-Barça vaig quedar sobtat, perquè aquell programa va ser especialment bo, i vaig pensar; "nen, ho devies haver gravat, m´agradaria tornar a escoltar-lo". A més, com que tenia molt viu el record d´aquesta temporada sencera sense Força Barça, vaig prendre consciència de que en qualsevol moment aquest espai podria acomiadar-se de les ones, i em quedaria sense un programa de ràdio que em feia xalar de valent. Llavors vaig decidir començar a enregistrar en cassete els partits de Champions. Al desembre, quan ja tenia gravats quatre partits, vaig descobrir que tornar a escoltar-los dies després era ben divertit, i vaig començar a gravar partits de Lliga.
Quan va terminar la temporada 94-95 ja tenia uns 25 partits enregistrats, i escoltant-los a l´estiu, quan no hi ha futbol, vaig veure que gravar-los pagava molt la pena. Animat per aquest fet, vaig decidir enregistrar tots els partits que pogués, i amb el pas del temps aquesta "afició" va esdevenir un veritable afany propi d´un col·leccionista. Em vaig dedicar a "col·leccionar" partits del Força Barça, i vaig enregistrar tots els programes que vaig poder fins que l´espai es va acomiadar a la temporada 04-05.
La següent analogia és la segona part de la meva resposta a aquesta bona amiga. Imagineu que de setembre a juny cada setmana s´emeten dos episodis de "Els Simpson". Imagineu que aquests episodis mai tornaran a ser emesos, i que tothom ho sap. Mai sortiran en DVD, mai ningú els penjarà a Internet, i tothom ho sap. Imagineu que els seus seguidors saben que l´única manera de tornar a veure aquests episodis és enregistrar-ho en video domèstic. Finalment, imagineu que tot i que els seguidors saben que si no ho graven no tornaran mai més a veure "Els Simpson", ningú els grava. Aquesta situació es produeix fins que la sèrie s´acaba, i anys després els seus fans comenten: "recordes "Els Simpson"? Era bonissíma!", però no poden tornar a veure-la, perquè cap televisió tornarà a emetre cap episodi, i ningú va gravar una sèrie que va ser un gran èxit mundial.
Aquesta analogia no és exagerada, perquè es tracta exactament de la situació de la ràdio. El Força Barça va ser lider d´audiència un bon grapat d´anys, i el seu impacte social va ser enorme, però fins que vaig publicar el meu bloc només es podien trobar a Internet un parell de partits sencers, i tots dos van ser oferts per aficionats anònims. Si al paràgraf anterior substituïu "Els Simpson" per Força Barça, comprendreu perfectament el que vull dir. I si substituïu "Els Simpson" per "Alguna pregunta més?", "el Ricky i el Bernal", etc, veureu el per què d´aquest bloc.
Aquesta situació em va fer veure que tot allò que no gravés en cassete es perdria, i vaig fer meva la dita "qui vol tornar a escoltar, s´ho ha de gravar!", com diria el senyor Marcel·lí.
Comprenc que la ràdio és efimera, però mai he comprés per què les emissores i els professionals de la ràdio mai han tingut cap interès en mantenir viu el record dels programes que han fet història. Fins que va arribar Internet aquest propòsit era ben difícil de portar a terme, però amb l´arribada de la Xarxa fer-ho només seria qüestió de voluntat, i sembla que ningú fins ara l´ha tinguda. Una llàstima.
Aquest bloc neix amb l´intenció de fer-vos passar una bona estona redescobrint aquests programes que tant bon record ens van deixar. (Bé, alguns encara s´emeten, per sort). Apa, a disfrutar!

Video didn´t kill the radio star!

Aquest bloc està dedicat a la memòria de Tatiana Sisquella i Pere Bernal, dues veus a les que només la mort va poder fer callar.

Contacte: pepe.velez.988@facebook.com

PD: Tinc preparats talls de mostra per incorporar-los amb reproductors incrustats a les entrades, però "causes tècniques alienes a la nostra voluntat" no em deixen fer-ho. Confio en que d´aquí pocs dies els pugui penjar.

País de locos

Ja fa un parell d´anys, regirant un armari que tinc ple d´andròmines, vaig trobar sota un Trivial Pursuit català unes vint cassetes de 90 minuts. Les havia oblidat per complet, i en agafar-les vaig veure que eren del meu estimat País de locos.
Aquest programa va començar a la temporada 95-96, a les matinades de divendres i dissabte a Onda Cero. Llavors era un espai amb públic a l´estudi i tenia sempre un convidat famós. Quan al final de la temporada 95-96 es va acomiadar el grandíssim Turno de noche de l´enyorat J.A.Cebrián, aquest programa el va substituir a les matinades d´Onda Cero.
Tot i l´empipamenta per la fi de Turno de noche vaig quedar content, perquè ja era seguidor del País de locos als seus inicis, i la seva estrena com a espai diari va ser una bona noticia. No sé què puc escriure per presentar-vos el País de locos; baixeu-vos una carpeta i escolteu un parell de programes.
La fórmula era molt comuna; proposar un tema i rebre trucades dels oients explicant anècdotes i opinions personals sobre el tema proposat. Fins aquí, tot normal, però la personalitat dels membres de l´equip feia que el programa fos ben divertit. No haig de presentar al meu admirat Ángel Pavlovsky, persona portadora i creadora de "bon rotllo" a l´engrós, sempre interessant i amè. Del còmic Miguel Caiceo potser en teniu una imatge dolenta, per les seves caracteritzacions de "doña Paca", però al programa es revela com una persona culta i molt entenimentada, i molt simpàtic. La sorpresa era un personatge denominat "el Primo". Era obvi que no era el cosí de la presentadora, que es tractava d´algú interpretant aquest paper, però com que mai van dir qui era vaig quedar amb el dubte fins que buscant informació sobre el programa, molts anys més tard, vaig saber que era el conegut actor Juan Carlos Naya, l´home que us mira des de la foto amb la mà a la galta. "El Primo" era un personatge d´un humor ràpid i punyent, molt enginyós, i si escolteu el programa segur que us encanta. L´equip el completava Sergio Alis, un periodista de premsa rosa que comentava l´actualitat del "famoseo". La presentadora era Reyes Monforte, que ja havia treballat amb Luis del Olmo, i aquest va ser el seu primer programa d´abast nacional com a directora. Anys després va deixar la ràdio i es va fer un nom com a escriptora.
País de locos, en diferents formats, horaris i emissores, es va emetre durant uns quants anys, però als meus enregistraments només tinc programes de la tardor del 97. Com que a Barcelona s´emetia per OM potser trobeu una mica estrany el so, tot i que és molt bo. Feu la prova, a veure què us sembla el programa.

paisdelocos 01 paisdelocos 02 paisdelocos 03

cinquena