Ja fa un parell d´anys, regirant un armari que tinc ple d´andròmines, vaig trobar sota un Trivial Pursuit català unes vint cassetes de 90 minuts. Les havia oblidat per complet, i en agafar-les vaig veure que eren del meu estimat País de locos.
Aquest programa va començar a la temporada 95-96, a les matinades de divendres i dissabte a Onda Cero. Llavors era un espai amb públic a l´estudi i tenia sempre un convidat famós. Quan al final de la temporada 95-96 es va acomiadar el grandíssim Turno de noche de l´enyorat J.A.Cebrián, aquest programa el va substituir a les matinades d´Onda Cero.
Tot i l´empipamenta per la fi de Turno de noche vaig quedar content, perquè ja era seguidor del País de locos als seus inicis, i la seva estrena com a espai diari va ser una bona noticia. No sé què puc escriure per presentar-vos el País de locos; baixeu-vos una carpeta i escolteu un parell de programes.
La fórmula era molt comuna; proposar un tema i rebre trucades dels oients explicant anècdotes i opinions personals sobre el tema proposat. Fins aquí, tot normal, però la personalitat dels membres de l´equip feia que el programa fos ben divertit. No haig de presentar al meu admirat Ángel Pavlovsky, persona portadora i creadora de "bon rotllo" a l´engrós, sempre interessant i amè. Del còmic Miguel Caiceo potser en teniu una imatge dolenta, per les seves caracteritzacions de "doña Paca", però al programa es revela com una persona culta i molt entenimentada, i molt simpàtic. La sorpresa era un personatge denominat "el Primo". Era obvi que no era el cosí de la presentadora, que es tractava d´algú interpretant aquest paper, però com que mai van dir qui era vaig quedar amb el dubte fins que buscant informació sobre el programa, molts anys més tard, vaig saber que era el conegut actor Juan Carlos Naya, l´home que us mira des de la foto amb la mà a la galta. "El Primo" era un personatge d´un humor ràpid i punyent, molt enginyós, i si escolteu el programa segur que us encanta. L´equip el completava Sergio Alis, un periodista de premsa rosa que comentava l´actualitat del "famoseo". La presentadora era Reyes Monforte, que ja havia treballat amb Luis del Olmo, i aquest va ser el seu primer programa d´abast nacional com a directora. Anys després va deixar la ràdio i es va fer un nom com a escriptora.
País de locos, en diferents formats, horaris i emissores, es va emetre durant uns quants anys, però als meus enregistraments només tinc programes de la tardor del 97. Com que a Barcelona s´emetia per OM potser trobeu una mica estrany el so, tot i que és molt bo. Feu la prova, a veure què us sembla el programa.
paisdelocos 01 paisdelocos 02 paisdelocos 03
A mi m´encantava el programa, a la comunitat valenciana tambe el sentiem. Encara em recorde a mi mateixa ja en el llit amb la radio en la veu ben fluixeta per a no despertar als demes, perque senyors, els de la generacio de principis dels 80 encara no teniem els telefons d´ara ni les tablets ni res de res. M´estimave mltissim a tots, encara que el meu preferit era "el Primo" i ara, gracies a tu, li puc ficar imatge a l ´home que tant m´ha fet de riure. Tambe recorde que molt sovint el Carles Ferrando eixia a fer una cronica rosa i unes altres nits estava el Sergio Alis. Sergio era una mica mes serios i semblava tot un profesional pero en el Ferrando et trencaves a riure (quina llengua mes afilada, dimoni!) i fins i tot que no soc molt fanatica de la premsa rosa em quedabe esglaiada sentint-los a tots dos. La Reyes era una xica, com la va definir acertadament el Caiceo, en una veu "descascarillada" pero molt bonica, suau i dolÇeta, molt riallera. El Pavlosky em portava fascinada perque havia visitat molts països i sempre tenia anecdotes per a tot, en la seua particular manera de contar les coses. I el Caiceo em feie pisar de riure, que te puc dir...!!! Era un equip genial i la radio molt magica perque havien programes força bons i molts amb segell catala, tambe de valencians, es clar.
ResponEliminaGracies per escriure i fernos recordar, una salutacio