Presentació

  Benvolguts germans en la fe radiofónica:

 Quan vaig publicar el meu bloc dedicat al Força Barça! d´Arús, Martín i Mas, una bona amiga em va dir que no comprenia el per què d´aquest neguit meu per enregistrar aquells partits i, vint anys després, portar endavant la feinada que suposa passar-los a l´ordinador i editar-los per poder compartir-los amb els seguidors d´aquell gran programa. La resposta que vaig donar a aquesta amiga és la millor explicació que puc donar-vos per fer-vos entendre el per què dels meus blocs dedicats al col·lecionisme radiofónic. Som-hi!
  El primer que vaig fer és explicar-li per què vaig començar a gravar el Força Barça. La cosa va anar així: després de cinc temporades amb gran èxit, el Força Barça no es va emetre la temporada 93-94. Com que ja estava acostumat a seguir el meu Barça escoltant-los els vaig trobar molt a faltar. Per sort, van tornar a la temporada següent. Aquell setembre, quan va acabar la seva retransmissió del Göteborg-Barça vaig quedar sobtat, perquè aquell programa va ser especialment bo, i vaig pensar; "nen, ho devies haver gravat, m´agradaria tornar a escoltar-lo". A més, com que tenia molt viu el record d´aquesta temporada sencera sense Força Barça, vaig prendre consciència de que en qualsevol moment aquest espai podria acomiadar-se de les ones, i em quedaria sense un programa de ràdio que em feia xalar de valent. Llavors vaig decidir començar a enregistrar en cassete els partits de Champions. Al desembre, quan ja tenia gravats quatre partits, vaig descobrir que tornar a escoltar-los dies després era ben divertit, i vaig començar a gravar partits de Lliga.
 Quan va terminar la temporada 94-95 ja tenia uns 25 partits enregistrats, i escoltant-los a l´estiu, quan no hi ha futbol, vaig veure que gravar-los pagava molt la pena. Animat per aquest fet, vaig decidir enregistrar tots els partits que pogués, i amb el pas del temps aquesta "afició" va esdevenir un veritable afany propi d´un col·leccionista. Em vaig dedicar a "col·leccionar" partits del Força Barça, i vaig enregistrar tots els programes que vaig poder fins que l´espai es va acomiadar a la temporada 04-05.
 La següent analogia és la segona part de la meva resposta a aquesta bona amiga. Imagineu que de setembre a juny cada setmana s´emeten dos episodis de "Els Simpson". Imagineu que aquests episodis mai tornaran a ser emesos, i que tothom ho sap. Mai sortiran en DVD, mai ningú els penjarà a Internet, i tothom ho sap. Imagineu que els seus seguidors saben que l´única manera de tornar a veure aquests episodis és enregistrar-ho en video domèstic. Finalment, imagineu que tot i que els seguidors saben que si no ho graven no tornaran mai més a veure "Els Simpson", ningú els grava. Aquesta situació es produeix fins que la sèrie s´acaba, i anys després els seus fans comenten: "recordes "Els Simpson"? Era bonissíma!", però no poden tornar a veure-la, perquè cap televisió tornarà a emetre cap episodi, i ningú va gravar una sèrie que va ser un gran èxit mundial.
 Aquesta analogia no és exagerada, perquè es tracta exactament de la situació de la ràdio. El Força Barça va ser lider d´audiència un bon grapat d´anys, i el seu impacte social va ser enorme, però fins que vaig publicar el meu bloc només es podien trobar a Internet un parell de partits sencers, i tots dos van ser oferts per aficionats anònims. Si al paràgraf anterior substituïu "Els Simpson" per Força Barça, comprendreu perfectament el que vull dir. I si substituïu "Els Simpson" per "Alguna pregunta més?", "el Ricky i el Bernal", etc, veureu el per què d´aquest bloc.
 Aquesta situació em va fer veure que tot allò que no gravés en cassete es perdria, i vaig fer meva la dita "qui vol tornar a escoltar, s´ho ha de gravar!", com diria el senyor Marcel·lí.
 Comprenc que la ràdio és efimera, però mai he comprés per què les emissores i els professionals de la ràdio mai han tingut cap interès en mantenir viu el record dels programes que han fet història. Fins que va arribar Internet aquest propòsit era ben difícil de portar a terme, però amb l´arribada de la Xarxa fer-ho només seria qüestió de voluntat, i sembla que ningú fins ara l´ha tinguda. Una llàstima.
 Aquest bloc neix amb l´intenció de fer-vos passar una bona estona redescobrint aquests programes que tant bon record ens van deixar. (Bé, alguns encara s´emeten, per sort). Apa, a disfrutar!

                                                      Video didn´t kill the radio star!

 Aquest bloc està dedicat a la memòria de Tatiana Sisquella i Pere Bernal, dues veus a les que només la mort va poder fer callar.

 Contacte: pepe.velez.988@facebook.com

PD: Tinc preparats talls de mostra per incorporar-los amb reproductors incrustats a les entrades, però "causes tècniques alienes a la nostra voluntat" no em deixen fer-ho. Confio en que d´aquí pocs dies els pugui penjar.